El vell tambor

Era el dia 3 de febrer de 1961, en la diana del dia de Sant Blai, no tenia ni l'esplendor ni la participació massiva de festers, ni espectadors que hi ha hui en dia, afortunadament hem guanyat quelcom, perquè bé, llavors existia el costum que quan es passava per la porta de la casa d'algun fester de la Filà, se li Girava l'esquadra i se li feia un salutació, es presentaven armes al fester de la casa i este eixia amb botelles de licor o purs i obsequiava els seus companys, després es tornava a formar i així anant per l'itinerari establit, discorria la dina. Si es passava per casa d'un altre Mosqueter, nova parada.

L’any ressenyat anteriorment, en una casa en qüestió no ens van fer cas a la salutació que l'esquadra va realitzar davant de la seua porta, i a l'eixida de la missa Major, se li va dir el que ocorre al Mosqueter i este es va disculpar dient que estava dormit i creia que vos havien atés, però no obstant es va encarregar de pagar la carn i eixa nit l'esquadra soparia en el Maset. Realitzant-se posteriorment el sopar promes i com a pagà que era, va invitar un amic seu Contrabandista. En acabant de sopar, van dir de traure el tambor per a anar a la “Venta” i fer el reva sucar”; Agustín “Oralia” es va oposar, però els altres Mosqueters van dir que sí perquè estaven en festes i no passava res, i així es va fer; es va agafar el tambor i “Els farolets”, dels antics motets del Divendres Sant, i cantant la cançó del “Moscater” i al so del tambor portat pel Contrabandista, van abaixar l'escalinata de Casa Barrachina i a l'arribar al Ravalet, van anar a donar un retorn al castell, i després a la carretera. Però a l'altura del “Casino dels Rics”, va agafar el tambor un Mosqueter resident a Mislata i davant de Casa Bernat, al donar-se la volta va veure que per darrere venia el Sr. alcalde amb molta pressa i va dir ”UI! EL SEÑO PEPE, TOCARÀ ARA EL TAMBOR”, dit Sr. Se'l va llevar amb ràbia i va començar a donar-li patades contra el sòl, no podent trencar els pegats, ho va agafar va anar al Casino, demanant-li a l'ama unes tisores, para d'esta manera poder-ho foradar.

Els Mosqueters, que el més jove d'eixa nit amb el tambor tenia 37 anys, la majoria molt enfadats es van retirar tot seguit a les seues cases, l'única cosa que este Sr. va aconseguir, és que per a algun d'ells acabaren eixa mateixa nit les Festes al nostre patró. Així d'esta manera i per la tremenda, no es fa la festa.

Després de cinc anys sense veure ni saber res del tambor des d'esta fatídica nit, Rafael Asencio i Agustín Silvestre “Oralia”, van apostar per a veure qui dels dos aconseguia recuperar el tambor demanant-se'l al “Seño Pepe”. Va ser a Agustín a qui li va ser entregat, però amb una condició, que no isquera mai més el tambor al carrer.

Tots els Mosqueters tenim com una relíquia este tambor trencat, i es pot veure en un lloc preferent del nostre Maset amb un rètol que diu “VA CAURE EN ACTE DE SERVICI, EL 3 DE FEBRER DE 1961”. A visitants il·lustres que passen pel nostre Maset, els crida l'atenció i hem de comptar-los el motiu d'estar allí.

En la retreta-desfilada del dia de Moros i Cristians a la nit, el quatre de febrer de 1986, celebràrem les NOCES DE PLATA, d'este succés. La Filà el va passejar en andes, portant cada Mosqueter, un xicotet tambor que feien sonar, rememorant d'esta manera, el fet.