HISTÒRIA DE LA FILÀ DE MOSQUETERS



La data de la fundació de la Filà, és immemorial, perquè ja els historiadors del segle XVII, i arran de l'antiga Festa de la Soldadesca, ja indiquen que hi havia tres companyies formades per “ARCABUSSERS, PIQUERS I MOSQUETERS”.

A Espanya, la ruptura entre absolutistes i liberals va tindre lloc cap a 1819, però a Bocairent la gran majoria va ser liberal fins a 1823, sorgint a partir de llavors els “realistes” partidaris de l'absolutisme, si bé a la mort de Ferran VII, en 1833 es van fer carlins. I a partir d'ara tindrem una Soldadesca amb quatre Companyies, dos liberals, Tomasines i Moros Vells, equivalents a “radicals” i “moderats”; i altres dos absolutistes, Biscaïns i Mosqueters, o siga “carlins” i “servils”, (d'ací pot procedir el tambor dels carlins, que la Filà dels Mosqueters té en propietat, Que ens va ser trencat la fatídica nit del 3 de febrer de 1961).

Esta Filà no dispara amb arcabús com les altres, sinó amb mosquet, venint-li d'ací la denominació de Mosqueters, al present, possiblement siga l'únic lloc on es conserva el disparar amb esta arma i li correspon amb orgull a la Filà de Mosqueters l'haver-ho mantingut.

Hi ha foto antiga de Mosqueter, usant pantaló de “Pota de Gall” i barret fong, que ha de pertànyer a la indumentària de l'antiga Soldadesca. (Notes triades del llibre de D. Francisco Vañó Silvestre)

Al prendre l'acord en 1859, passar la Festa de la Soldadesca a denominar-se Festa de Moros i Cristians, es va conservar l'existent fins llavors, i com eren quatre Les Filaes que hi havia, Tomasines, Biscaïns, Moros Vells i Mosqueters, lluitarien dos a dos en el “Alardo de Soldadesca”. Mes, des de 1860 la cosa continuava igual, però a càrrec De Tomasines, Granaders, Moros Vells i Mosqueters, sense que les “Filaes” que es fonen a partir d'ara, adquirisca ja idèntic privilegi per als seus capitans.

El més probable és que, en 1859 suggerisca polèmica sobre que figuraren dos capitans en el centre de l'Alardo, per a això, havien de renunciar Granaders i Mosqueters, i donada la seua tradicional idiosincràsia, es pot pensar que no estigueren disposats a cedir el lloc del seu capità igual que els Granaders, si bé, encara que este no fóra el cas, tenen merescudament guanyat este lloc.
La Filà de Mosqueters, en el mosquet més antic que guarda es pot llegir “Any 1860- CAMILO MOLINA”, i en un altre es troba escrit “Comparsa de Mosqueters, any 1864”.

Originàriament va ser Filà del Ban Cristià, com ho recorden les efígies de Sant Blai brodades en les esclavines del seu capità i alferes, però al sorgir els dos bans en 1860 i voler figurar els últims, ja que seguint la tradició en què els Mosqueters disparaven després dels Arcabussers, s'ha mantingut esta tradició i a l'exprés desig dels nostres majors del 1860, es van quedar en el Ban Moro i van passar a representar els heretges europeus, els Hugonots Francesos i Protestants dels Països Baixos, encara que la seua indumentària o uniforme indiquen que són “Cristians”, però lluiten en el Ban Moro.

Diem anteriorment que figuren els últims en els actes de festes, si bé en els religiosos són els primers, ja que entrant els primers en la parròquia, és l'última Filà a eixir, i així, en la Processó del dia de Sant Blai, anava disparant en últim lloc. (Costum esta del tir en la Processó, que ha desaparegut).

Segons el Vocal Religiós de La UNDEF, i Cronista Oficial de Bocairent, Rvdo. D. Francisco Vañó Silvestre, en la dedicatòria que escriu i firma, en el llibre d'Or de la Filà, diu textualment: QUE ÉS LA MÉS ANTIGA DE LA FESTA DE BOCAIRENT.

En esta Filà es mantenen els rituals més ancestrals, perquè, quan les altres Filaes, trauen comptes i paguen la quota el Diumenge Dels Compters, quasi sempre l'últim diumenge de gener, els Mosqueters ho fan el dia 5 de febrer, dia del Sant Crist, després del canvi de bandes, i quan el capità Mosqueter, arriba a l'Ajuntament, es reunix la Filà en Assemblea General Ordinària, per a traure comptes i pagar la quota, a més s'inclou també el passar llista per a veure les Altes i Baixes que pogueren haver-hi per a l'any que ve fester, no permetent l'entrada en el local social a ningú que no siga Mosqueter, mentres romanga la Filà reunida.

Un altre costum del Mosqueter és el dia de Moros i Cristians o el dia del Sant Crist, si algun paisà, manifesta desitjos d'efectuar un tir de mosquet se li ha de posar el barret de Mosqueter.

El dia 5 de febrer, per haver sigut Mosqueters, els que desinteressadament van construir part de l'Hostal de l'ermita del Sant Crist en 1867, tenen el privilegi, durant el matí de la missa d'acció de gràcies, d'ocupar la dependència principal i la cuina, (amb moltes enveges), en el que és costum condimentar per a la Filà, la famosa “Borra i Pericana”, bevent el vi en gerres o gots, que s'omplin d'un “Llibrell”, detalls tots ells d'un pur sabor bocairentí, que la Filà de Mosqueters procura que no es perda i conserva estes tradicions.

En la filà de Mosqueters ha desaparegut un vell costum que, segons referències, consistia a cobrir-se amb una “Rodella”, i fer una reverència a l'efectuar el capità Mosqueter qualsevol tir del mosquet. Este menester, quasi sempre estava encomanat a algun xiquet, familiar íntim del capità.
En el llibre editat amb motiu del Primer Centenari de la Música Festera de Moros i Cristians en 1982, s'indica que quan l'any 1860 es va passar de Soldadesca a Festa de Moros i Cristians, la “Música Vella” va actuar en la Fila de Mosqueters i així es va continuar en anys successius.

Fora del programa d'actes oficial de les Festes, hi ha un acte molt entranyable que les Filaes protagonistes, Moros Vells i Mosqueters, ho denominen “DIA QUATRE DE FEBRER, DIA DE CONFRATERNITAT, ENTRE EL MORO I EL MOSQUETER”
Consistix en el fet que el dia mencionat, a la vesprada després de l'ambaixada dels Cristians, el capità Moro, roman en el seu Maset i són els Mosqueters amb el seu alferes al front, els que demanen permís per a entrar i visiten este quarter on són complimentats i mentres romanen en ell com si anessen els amos i senyors, un altre tant igual ocorre en el Maset dels Mosqueters, on acudix l'alferes Moro i tota el seu Filà, rebent-lo el capità Mosqueter i després del protocol de demanar l'entrada, se'ls invita com si anessen els propietaris, després d'és t'acte cada Filà torna als seus llars. No hi ha antecedents d'este singular acte de cortesia, encara que els historiadors ho situen cap a l'any 1873, després de la batalla de Camorra, que per circumstàncies el capità Moro d'aquell any no va poder sufragar tot el gasto del Ban Moro, ja que en aquell moment així es feia, fent les vegades de capità Moro i sufragant tot el gasto el capità Mosqueter. L'any següent el Moro va voler que continuara el Mosqueter, a la qual cosa es va oposar i va dir que continuara la tradició, perquè ja podia amb el gasto.

El dia de Moros i Cristians, se celebra al matí una missa en l'Església o capella que li designen, no obstant el dia del Sant Crist és l'única Filà, que celebra una missa pels seus Mosqueters difunts, amb l'esquadra formada al peu de l'altar, la música, els Mosqueters i algunes persones que recorden amb este acte, a algun familiar de va pertànyer a la Filà.

També el dia de l'Aixabegó, es feia una paella, en la “Venta”, a base d'arròs, alls tendres i fesols, que la Filà coneix per “un empedra't”, costum esta desapareguda en l'anar a la “Venta”, ja que en el maset, de tant en tant, hi ha alguns Mosqueters, que encara la preparen.
Finalment dir que entre els Mosqueters, sempre predominaven els arriers, després els carreters i després els van seguir els transportistes, si bé en l'actualitat hi ha Mosqueters molt dignes de totes les classes socials.

Des d'estes línies, voldríem rendir un homenatge als nostres majors, ja que hi ha famílies de Mosqueters, que compten amb entre els seus familiars cinc o més generacions que pertanyen a la Filà, entre ells: els Manotes, els Mores, els Xabous, els Venteros, els Fondes, els Bascosos, els Mentes, els Nines, els Peidros, els Garruts, els Maldonado, els Ramblins, els Pedrapiquers, els Sireres, els Terrers, els Manyans, els López, els Fusters, els Aladrers, els Sagristans, els Serrelles, els Llavadors, els Esteves, Els Xepes, els Vañons, els Isidros, els Mansos, els Llauris, els Masarres, el metge Calabuig, Mossén Emilio, els sergents Gori i Botella, i tants i tants altres festers antics que han passat per la Filà, sense els quals la filà de Mosqueters, no seria el que és, al nostre criteri, una gran Filà de tres-cents festers, en l'actualitat.