COSTUMS I ANÈCDOTES

DIVERSOS FETS RELATATS PER MOSQUETERS VETERANS •Sobre l'any 1924 aproximadament, l'inici de la disparà del dia de Moros i Cristians, es feia en la plaça d'Ereta de Penya. En esta plaça i en la seua part Sud, hi havia uns escalons i en un d'ells hi havia un visible senyal, en la que el Mosqueter més antic, obligava el jove Mosqueter que per primera vegada dispararia, ho fera sobre el dit senyal, xafant-la amb el peu esquerre; llavors el jove preguntava el motiu d'aquell costum i l'antic li deia: “PERQUE AÇI, DISPARÀ EL PRIMER TRO, M'AGÜELO”, frase esta que ha quedat per sempre entre el vocabulari dels Mosqueters. •L'any 1922, amb motiu de la famosa vaga de Beneyto i per circumstàncies que no ens afecten, la Filà de Marrocs, no va prendre part en les Festes, i els Mosqueters es van veure en alguna obligació d'eixa Filà, com va ser l'arreplega de la Mahoma, al final de l'acte de l'ambaixada a la vesprada.
	•En els temps de la joventut del “TIO GOSTÍ l'ALADRER”, tenia per costum, reunir els seus companys de la filà, en sa casa el dia de Sant Blai, a la vesprada, invitant-los a diverses pastes i un aiguardent elaborat per ell, fet basant-se en flor d'espígol, romer i sàlvia, i que indubtablement pot ser l'origen del famós “HERBERET DE BOCAIRENT”.     •En les Festes de 1940, va ser beneïda l'actual imatge de Sant Blai, ja que l'anterior va ser destruïda en 1936, i el seu cost va ser sufragat per la senyora Josefa Castelló Cabanes, viuda del què va ser un gran Mosqueter, Luis Vañó Pascual, i el dia de l'Entrà, a la vesprada, es va efectuar el trasllat de la dita imatge des de la casa d'esta senyora fins a l'Església. Es van presentar els Granaders per a portar-la i a pesar de les seues protestes, ja que la senyora Josefa va ser enèrgica en la seua postura i va dir que la imatge de Sant Blai, eixia de sa casa portada per Mosqueters fins a l'Església, o la imatge no eixia de sa casa. Els Mosqueters per primera i única vegada van ser els portadors de Sant Blai, tots els Mosqueters d'aquells anys, van vestir el trage de fester al matí per a esta efemèrides. Mossèn Sixto, va ser qui va beneir la dita imatge de Sant Blai.
•En 1944, hi havia gran il·lusió per fer grans “CORDAES”, prova d'això, és la foto que guardem en el nostre arxiu de cinquanta dotzenes de coets, havent-hi altres anys que es va superar amb escreix esta quantitat.

LA RATLLA, EN LA FILÀ DE MOSQUETERS
Indubtablement, la ratlla és un reflex fidel, de l'economia i de l'evolució de la Filà de Mosqueters.
L'any 1926, comencen a tindre's dades escrites, d'esta manera d'estalvi setmanal, per a fer front als gastos dels festers i les seues famílies, durant els dies de festes.
Jerónimo Ferre Tormo, és el primer responsable que es coneix des de 1926, la recaptació del qual anual totalitza la quantitat de 4.164'75 ptes., la quota mitjana setmanal oscil·lava llavors entre 0'50 i 2 ptes.
En 1931 la ratlla a penes ha pujat a 7.444 ptes. anuals, en 1932 esta baixa a 7.212 Ptes., igual que en 1934 que és de 6.232 Ptes.
En 1936, es recapta fins a la quota del 19 de Juliol, que és de 351 ptes., i es reprén el 21 de maig de 1939, amb 113 ptes. La guerra civil és la causa d'este llarg parèntesi.
L'any 1940, la recaptació anual és de 7.076 Ptes., en 1.955, és de 76.271 Ptes. Les crisis per què travessa la indústria i per consegüent la població, tenen la seua repercussió en la ratlla. Per exemple, l'any 1959 es baixa a 93.025 Ptes, després d'haver aconseguit en 1958 la quantitat de 105.150 Ptes.
L'any 1965, està per 173.345 Ptes., i en 1970 són ja 310.025 Ptes.. El milió es bota en 1977, i els dos milions en 1980. 4.523.700 Ptes. és la recaptació a què es va arribar en 1984.
Esta és en síntesi la labor realitzada des de 1926, per Mosqueters, depositaris d'estos fons i administradors com Jerónimo Ferre Tormo, a qui va succeir el seu gendre Antonio Beneyto, i que al seu torn a este substituïsc el seu fill Juan Beneyto Ferre.

LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAD, PROPIETAT DE LA FILÀ DE MOSQUETERS
L'any 1936 va ser destruïda l'antiga imatge de la Soledad que la Filà portava en processó fins tal any i l'any 1940, quan es va tornar a celebrar esta processó, la Filà de Mosqueters es van trobar que no tenien imatge per a esta processó. Llavors unes piadoses dones molt vinculades a esta Filà, les senyoretes Rosario i Consuelo López Pascual, van confeccionar un manto per a una imatge no molt gran, però ens salvava del compromís, encara que el rector D. Marino Peris no estava molt d'acord, ja que no considerava la imatge digna d'eixir en processó. A pesar d'esta primera oposició, la imatge va eixir en processó diversos anys.
L'any 1952 la Filà es posa en contacte amb l'artista d'imatgeria Rafael Grafiá Jornet, de València, perquè realitze una imatge de la Soledad. Tal artista al desembre d'eixe mateix any, segons document dels nostres arxius, va enviar un esbós en fang, perquè vérem la posició, els plecs, etc., per a la nostra aprovació.
El 4 d'abril de 1953 la Filà de Mosqueters rebia la imatge, el cost total de la qual va ser el següent:

EL NOSTRE VELL TAMBOR, DE L'ÈPOCA DELS CARLINS

Era el dia 3 de febrer de 1961, en la diana del dia de Sant Blai, no tenia ni l'esplendor ni la participació massiva de festers, ni espectadors que hi ha hui en dia, afortunadament hem guanyat quelcom, perquè bé, llavors existia el costum que quan es passava per la porta de la casa d'algun fester de la Filà, se li Girava l'esquadra i se li feia un salutació, es presentaven armes al fester de la casa i este eixia amb botelles de licor o purs i obsequiava els seus companys, després es tornava a formar i així anant per l'itinerari establit, discorria la dina. Si es passava per casa d'un altre Mosqueter, nova parada.
L’any ressenyat anteriorment, en una casa en qüestió no ens van fer cas a la salutació que l'esquadra va realitzar davant de la seua porta, i a l'eixida de la missa Major, se li va dir el que ocorre al Mosqueter i este es va disculpar dient que estava dormit i creia que vos havien atés, però no obstant es va encarregar de pagar la carn i eixa nit l'esquadra soparia en el Maset. Realitzant-se posteriorment el sopar promes i com a pagà que era, va invitar un amic seu Contrabandista. En acabant de sopar, van dir de traure el tambor per a anar a la “Venta” i fer el reva sucar”; Agustín “Oralia” es va oposar, però els altres Mosqueters van dir que sí perquè estaven en festes i no passava res, i així es va fer; es va agafar el tambor i “Els farolets”, dels antics motets del Divendres Sant, i cantant la cançó del “Moscater” i al so del tambor portat pel Contrabandista, van abaixar l'escalinata de Casa Barrachina i a l'arribar al Ravalet, van anar a donar un retorn al castell, i després a la carretera. Però a l'altura del “Casino dels Rics”, va agafar el tambor un Mosqueter resident a Mislata i davant de Casa Bernat, al donar-se la volta va veure que per darrere venia el Sr. alcalde amb molta pressa i va dir ”UI! EL SEÑO PEPE, TOCARÀ ARA EL TAMBOR”, dit Sr. Se'l va llevar amb ràbia i va començar a donar-li patades contra el sòl, no podent trencar els pegats, ho va agafar va anar al Casino, demanant-li a l'ama unes tisores, para d'esta manera poder-ho foradar.
Els Mosqueters, que el més jove d'eixa nit amb el tambor tenia 37 anys, la majoria molt enfadats es van retirar tot seguit a les seues cases, l'única cosa que este Sr. va aconseguir, és que per a algun d'ells acabaren eixa mateixa nit les Festes al nostre patró. Així d'esta manera i per la tremenda, no es fa la festa.
Després de cinc anys sense veure ni saber res del tambor des d'esta fatídica nit, Rafael Asencio i Agustín Silvestre “Oralia”, van apostar per a veure qui dels dos aconseguia recuperar el tambor demanant-se'l al “Seño Pepe”. Va ser a Agustín a qui li va ser entregat, però amb una condició, que no isquera mai més el tambor al carrer.
Tots els Mosqueters tenim com una relíquia este tambor trencat, i es pot veure en un lloc preferent del nostre Maset amb un rètol que diu “VA CAURE EN ACTE DE SERVICI, EL 3 DE FEBRER DE 1961”. A visitants il·lustres que passen pel nostre Maset, els crida l'atenció i hem de comptar-los el motiu d'estar allí.
En la retreta-desfilada que es fa el dia de Moros i Cristians a la nit, el quatre de febrer de 1986, celebrem les BODES DE PLATA, d'este succés. La Filà el va passejar en andes, portant cada Mosqueter, un xicotet tambor que feien sonar, rememorant d'esta manera, la ruptura succeïda.

ALGUNES DE LES TRADICIONS QUE TENIEN ELS MOSQUETERS

Una de les tradicions, que en el seu moment ens van llegar els nostres majors, com és l'assaig de la primera esquadra oficial del DIA DE L 'ENTRA, bé sigui per distracció, comoditat, o negligència, s’ha perdut i és una llàstima. A partir de la segona setmana de Novembre, sobre les tres de la tarda del diumenge, es concentraven els Mosqueters que tenien que participar en aquesta esquadra, en l'era del "TIO GORI EL MANSO", al costat del corral del mateix nom en l'Albereda, i al són del nostre tambor i com armament una canya, es començava l'assaig i on el Cap de l'esquadra ensenyava als components de la mateixa, els diversos moviments de "TERCIEN ARMES", "SOBRE EL MUSCLE ARMES", "OBRIR FILES PEL CENTRE", "REUNIR-SE PEL CENTRE", " AUGMENTAR EL FONS" i així tots els diumenges, es passava la tarda, mentre el sergent havia preparat alguna catalana de vi, cacauet i tramussos. En l'últim diumenge de Gener, DIA DELS CONTERS mentre totes els filaes, feien els seus comptes i pagaven, els Mosqueters celebraven l'últim assaig, amb els mosquets que tenien que desfilar en les festes, i com colofó emprenien la marxa per l'Albereda, Posit i Ravalet, fins la plaça de l'Ajuntament, per a donar-li la volta al Castell, sempre al so del vell tambor, tocat pel TIO TOMAS NINA O BLAI SIRERA. Altra costum desapareguda, és la OLLETA, que es feia el dia de les CAIXES, per a sopar la Filà, si bé és cert que pels anys quaranta, la Fila no arribava als seixanta Mosqueters, i avui amb més de dos-cents festers, són molts els "compuls" que s'organitzen per a sopar, cadascú al seu gust, havent molts que es duen el sopar de "sobaquillo".

LA BANDERA DE LA FILÀ DELS MOSQUETERS

Es desconeix la data de confecció de la primitiva bandera de la filà però es pot associar quasi amb un mínim error a l'any 1859, al passar de Soldadesca a Moros i Cristians.
A un costat de la bandera portava brodada una imatge de Sant Blai, dins d'una orla antiga, i en l'altre costat de la bandera hi ha brodat un Mosqueter, en actitud d'efectuar el tir de mosquet, també dins d'una orla.
Estos brodats poden veure's, en una vitrina en el nostre Maset. Esta bandera va ser restaurada l'any 1944, concretament la tela, galó i el pal de la mateixa, perquè el primer era de fusta, canviant-ho per un de metall, respectant-se els brodats primitius. Padrins d'esta restauració i benedicció efectuada el dia 2 de febrer a les dotze del matí, van ser, el llavors núm. 1 de la filà, Tomás Vañó “El Tio Tomás Nina”, i Sra. Joaquina Payá, esposa de l'alferes d'eixe any, Luis Ferre Martín.
El Dia del Ciri dels Mosqueters de 1980, va ser beneïda una nova bandera en substitució de la primitiva, ja que es va pensar anessin guardats els primitius brodats de les efígies de Sant Blai i del Mosqueter i que no s'espatllaren per la pluja i inclemències de l'hivern.
Padrins d'esta bandera, van ser el Mosqueter i núm. 1 de la Filà, Francisco Vañó Mora, portant la clàssica capa espanyola, i La Mosquetera Susana Giner Doménech, amb teula i mantellina, actuant de banderer el també Mosqueter Cipriano Beneyto, també amb capa espanyola.


1959, UN ANY NEGRE PER A LA HISTÒRIA DELS MOSQUETERS

El dia 30 De Gener, vespra del Çïri dels Mosqueters, va ser cridat a l'Ajuntament, el Representant de la Filà. El Sr. alcalde li va entregar un ofici firmat de pròpia mà, en l'extractat diu: "PROHIBIT EL BALL QUE VDS. TÉNEN PER COSTUM CELEBRAR EN ELS HOSTALS DE L'ERMITA, ALHORA QUE AIXÒ DESDIU, SENT IMPROPI DE LES NOSTRES FESTES, I ES UN ACTE QUE OFICIALMENT NO ES POT CONSENTIR.", amb la condició de no comunicar-ho a la Filà, fins al moment de pujar a l'ermita el dia 5 de febrer, perquè la Filà participara de la Festa i no sabera res fins al moment precís, ja que ens consta que la Junta de Festes d'aquell llavors desconeixia, esta decisió particular i personal del referit Sr. Alcalde. La Filà va acatar les ordenes i des d'eixa data si podem assegurar, que els Mosqueters no han celebrat cap ball en el local de les dependències de l'ermita.
La Fila, fins esta prohibició, participava massivament en l'esmorzar a base de “Bollit i Pericana”, acompanyats de la música, se celebrava després un ball, podíem cridar-lo familiar, si bé és cert que el sergent de Filà, que es trobava a la porta de la dependència per a no deixar entrar a ningú que no fóra Mosqueter, se les veia negres, a causa de la quantitat de xiques que volien entrar i que tenien l'accés lliure. Els Mosqueters continuaven la tradició que ens van marcar els nostres avantpassats, quan uns quants Mosqueters, desinteressadament van construir part de l'hostal l'any 1867. Les Autoritats d'aquells anys de la construcció, si que van consentir el ball.
Bé és cert, que arran d'eixe any, la Filà trasllat el seu esmorzar al Maset. Encara que inclús s'intenta mantindre la tradició i en el que abans participava tota la Filà, ara són uns quants Mosqueters els que van al Sant Crist, perquè no es perda la tradició, es fa “Pericana” i s'esmorza en la nostra dependència, de la que es paga un lloguer.
Un altre punt negre d'eixe any, és el tancament del nostre Maset, succeïda el dia 1 de novembre, a les tretze hores, sense més, pel mateix Sr. alcalde, els fets van ocórrer de la manera següent: La tradició feia que tots els anys, se celebrara el PRIMER DIUMENGE DESPRES DE LA FESTA DE TOTS ELS SANTS I A LA VESPRADA, la Junta de Festes, per a pronunciar el “FESTA AVANT”, pels Representants de Les Filaes. Eixe any no sabem el motiu, el Sr. alcalde, va avançar la celebració de la Junta de Festes, al matí del dia de TOTS ELS SANTS, que encara que era diumenge, no era el de després de la festa, donant-se la casualitat que van faltar els Representants dels Moros Vells i els Mosqueters. El Sr. alcalde dirigint-se a l'alguatzil li va dir: “Antonio, veus al Patronat i dis-li a Baltasar, ( dels Moros Vells), què esta de catequista, que la Junta començarà”.

Perquè es va avisar a un Representant absent i es va ignorar el Mosqueter?. Esta espina la tenim acanada els Mosqueters, que encara que perdonem en el seu dia a este Sr. alcalde, no oblidarem este fet, perquè es va veure que es buscava la fallada amb mala intenció particular, perquè els mateixos Representants presents no van prendre cap acord, sobre el tancament i segellat del Maset dels Mosqueters, en l'acta d'eixe dia no consta per a res.
Acabada la reunió, i acompanyat l'Alguatzil Antonio, es va traslladar al Maset, on es trobaven el Mosqueter, Rafael Vañó Mora i el sergent de la Filà, Vicente Botella, ordenant-los eixir al carrer i que li entregaren la clau, tancant tot seguit la porta el Sr. Alcalde, mentres l'Alguatzil segellava la mateixa.

EL JOC DE LA COBDÍCIA

Abans d'existir l'era de la televisió, que en certa manera quasi ha acabat amb la festa en el Maset, es reunien amb molta freqüència els dissabtes a partir de les set de la vesprada a la tardor i hivern, en el Maset dels Mosqueters, i moltes vesprades-nits del diumenge, amb “quatre cacaus i tramús” regats amb algun got de vi, començava la tertúlia amb el conegut “et recordes aquell dia, quan ens ajuntem amb el tio tal, etc., etc.” , cada fester aportava anècdotes sempre plenes de bon sabor fester i així passaven les vetlades-sopars, la majoria de les vegades sense eixir del Maset.
Però en un dia d'hivern, Agustín Silvestre “Oralia”, proposa anar un estona al Maset dels Estudiants, al costat de casa de la “Tia Mansenca”, en el qual vam ser ben rebuts i al ser més festers van avivar el foc i com Agustín “Oralia” tenia fama de ser divertit, li diu Pepe Juan, Estudiant ell, que els ensenye als Estudiants com es juga al joc de la Cobdícia, ambdós eren quintos i ja junts havien realitzat este joc. Agustín li va dir: “Seño Pepe, jo no organitze este joc”. Pepe Juan li va dir: “Tu ensenya'ls, que si passara quelcom, jo sóc el responsable”.
Llavors la Filà d'estudiants, la formaven la quasi totalitat dels patrons de les fàbriques, és a dir, els més rics del poble, i al ser diumenge, tots ells anaven ben vestits i elegants. Per a poder jugar, Agustín, els fa entregar els barrets i boines de cada un dels presents, la majoria nous. (Agustín en la butxaca més fonda del seu pantaló havia amagat prèviament la seua vella boina). Una vegada tots entregats, este li diu: “Tots darrere de mi formant un circul”. Tot seguit portant tots els barrets i boines enlaire, els manà pegar voltes i va dir: “quan jo diga tres, començarà el verdader joc de la Cobdícia”, dit i fet, a la veu de tres tots els barrets i boines van ser llançades a l'avivat foc, tots a una i sense importar-los les flames es van llançar a recuperar cada un el seu nou barret. Llavors Agustín “Oralia”, molt seriós i solemnement els va dir: “ACÍ ESTÀ LA VERDADERA COBDÍCIA”.
Anècdotes com esta i semblants, hi ha moltes.